UN CANVI PERSONAL
La construccio del regne, el primer que cal és un canvi personal. Una nova manera de mirar-nos a nosaltres mateixos, una manera positiva. Ens hem de deixar d'ilusionar per els nostres talents. Hi ha molts motius per viure, molts motius per aprofitar l'ilusio. Si fem el canvi, serem capaços d'enfocar la vida de mandera positiva. Podrem enfrontar les nostres dificultats. La persona que actus amablement, no actua per agradar els altres sino per les seves conviccios. Som com som i val la pena.

Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

 Jesús li digué:

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham.  El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

Un home important li va preguntar:

--Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?

Jesús li digué:

--Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare.

Ell va dir:

--Tot això ho he complert des de jove.

Jesús, en sentir-ho, li digué:

--Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.

Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

UN CANVI DE RELACIONS AMB ELS ALTRES
És el segon canvi. Si som capaços de descobrir-nos a nosaltres mateixos, tambe haurem de ser capaços de descobrir-lo en els altres. Porta temps, espais, compartir.. Quan s'espatllen, ens decepcionen, quan ens fan mal. Caldria trobar la manera de reconduir aquestes situacions. El primer pas es perdonar, una cosa molt dificil de fer.